Meandro. Porque sí, porque te acaricia los dientes cuando la pronuncias, es acuosa y terrenal. Sinuosa, sea cual sea su medio. Y porque tiene melodía y la canto de vez en cuando.
Cançó a Mahalta
Cançó a Mahalta
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
Màrius Torres por Lluís Llach
2 comentarios:
Me encanta tu palabra apadrinada...
Amo a vé si actualizamos
Publicar un comentario